M1.862 - PRC Àmbit millora de la pràctica educativa (formal) - Aula 4

Públic

Tenint en compte els canvis produïts en els darrers dies de pràctiques, s’exposarà el funcionament d’una de les dinàmiques elaborades amb el grup d’alumnes d’ESO a “Brigadilla”.

Recordem que, amb aquest grup en concret, havíem de treballar les habilitats socials i l’autoregulació emocional per tal d’intentar millorar el seu comportament a l’aula. La primera dinàmica va ser treballar un taller d’autoconeixement personal i del grup a partir d’una activitat anomenada “El dau reflexiu”.

Situant-nos en el context, les darreres classes on jo vaig poder fer presència (més aviat com a observadora), el funcionament de la classe amb aquests alumnes costava molt. La professora sempre intentava portar a classe temàtiques importants com la gestió de les emocions i ho intentava treballar amb ells a l’aula, però era molt difícil. És un grup de 5 alumnes que, constantment, estan fent broma, s’enriuen dels companys, s’enriuen de la professora i, degut a que confien i aposten que hi hagi un canvi en el seu comportament, poques vegades els hi posen una incidència; no volen rendir-se tan ràpid i no els volen expulsar de l’institut a la mínima. És cert que aquestes sessions se solen dur a terme de forma poc dinàmica: la professora els explica què són les emocions, ells han de llegir un text i respondre unes preguntes. En ser alumnes que necessiten molta estimulació, potser funcionaria millor si es fes una classe més dinàmica.

Personalment, quan la coordinadora em va oferir fer la dinàmica, m’ho vaig agafar com un repte, ja que des d’un inici volia intentar treballar amb aquest grup d’alumnes i poder aplicar dinàmiques d’introspecció i habilitats socials (temes que a mi m’interessen moltíssim en adolescents). Vaig saber que seria un repte difícil: potser no em farien cas, que parlarien tota l’estona i farien bromes constants, que no podria seguir la sessió amb normalitat o bé que no estarien prou atents o motivats per a poder fer l’activitat. La veritat és, però, que em va sorprendre positivament.

Vaig iniciar la dinàmica amb una posada en comú sobre el que havien treballat les sessions anteriors: les emocions. Crec que el fet de fer la dinàmica algú diferent que no sigui la seva professora de sempre, va fer que estiguessin una mica més concentrats per la novetat. A tot això, hi havia bromes internes i parlaven quan no tocaven, però hi havia certa atenció i això ja m’interessava. De seguit, els vaig explicar la dinàmica i la van entendre correctament. En resum, va ser molt interessant perquè atenien a les preguntes del “dau reflexiu” de manera molt satisfactòria i feia que fossin sincers amb les seves respostes, tot i tenir els seus companys al costat i no estar acostumats a fer-ho. A mesura que anaven veient que els altres ho feien, els següents s’animaven a fer-ho. Van sortir aspectes molt interessants a compartir, com bé que hi havia algun alumne que no estava del tot a gust amb els companys, i els altres volien saber per què i això va donar peu a generar una conversa que possiblement no haurien arribat a tenir.

Vaig sortir prou contenta de realitzar la primera dinàmica amb ells i veure que es van poder expressar d’una forma més oberta i sincera amb la resta de companys d’aula. Crec que el que va funcionar és el fet de fer la sessió dinàmica i participativa, on ells i les seves pròpies emocions eren els protagonistes de l’aula.